Avui s'ha celebrat la sessió ordinària del ple del Consell de Formentera del mes de desembre. En primer lloc, s'ha aprovat amb els vots a favor de l'equip de Govern de GxF- PSOE i el vot en contra del grup de l'oposició Sa Unió la proposta d'aprovació inicial del Pressupost general del Consell Insular per a l'any 2022. El pressupost del 2022 del Consell de Formentera ascendeix a 33.835.500 € i puja un 10,4% respecte al del 2021, que ascendia a 30.640.000 €. El pressupost incrementa la partida del personal perquè hi haurà un augment de l'estructura per a la consolidació de serveis i previsió d'obertura de noves instal·lacions i serveis, i per respondre a la implementació de la carrera professional. Tot i això, el Consell segueix amb "endeutament bancari zero, que demostra l'equilibri dels comptes i fa que no es destinin sous públics a pagament d'interessos bancaris", ha declarat el conseller d'hisenda, Bartomeu Escandell, que també ha explicat que "s'han incrementat les ajudes a les associacions culturals, clubs esportius, col·lectius vulnerables i entitats vinculades al món rural i pesquer". Rebaixa IBI sistemes d'aprofitament elèctric provinents del sol En segon lloc, el ple del Consell ha aprovat amb unanimitat de tots els grups polítics la proposta de resolució d'al·legacions i aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de l'IBI. Segons ha explicat el conseller Escandell a partir del pròxim exercici, any 2022, "s'estableix una bonificació de fins al 50 % de la quota íntegra de l'Impost sobre Béns Immobles en què s'hagin instal·lat sistemes per a l'aprofitament elèctric de l'energia provinent del sol". Segons ha concretat el conseller, la bonificació es concedeix per trams, d'acord amb la potència dels sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del sol instal·lats a l'immoble: 1. La bonificació serà del 50% de la quota íntegra de l'Impost sobre Béns Immobles, amb un màxim de 600 € anuals i durant 4 anys, per als immobles que tinguin instal·lats sistemes per a l'aprofitament elèctric de l'energia provinent del sol que produeixin més de 3 kW. 2. La bonificació serà del 25% de la quota íntegra de l'Impost sobre Béns Immobles, amb un màxim de 300 € anuals i durant 4 anys, per als immobles que tinguin instal·lats sistemes per a l'aprofitament elèctric de l'energia provinent del sol que produeixin d'entre 1Kw i 3Kw. Tràmit d'instal·lació senzill El Consell de Formentera també ha simplificat els tràmits per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques amb l'objectiu d'agilitzar i fer més senzill que els ciutadans les puguin instal·lar a ca seua, segons ha afegit el conseller. La instal·lació de plaques captadores d'energia solar es pot fer amb només una comunicació prèvia, entregant tota la documentació a l'OAC o OVAC amb una antelació mínima d'un dia hàbil a l'inici de les obres. L'impost d'aquesta instal·lació també s'ha bonificat fins al 90%. Empresa especialitzada A Formentera una empresa especialitzada en energia solar, està fent moltes d'aquestes instal·lacions amb èxit i ofereixen un servei integral, d'assessorament, s'encarreguen de sol·licitar les subvencions i de la instal·lació i manteniment. Es tracta de SolSulet i disposeu de més informació al seu Web, a on podeu demanar assessorament i pressupost.

Es tracta d'una aplicació mòbil que dóna a conèixer la importància mediambiental, els valors naturals i el patrimoni cultural i històric de les zones de xarxa natura 2000 i les reserves marines de Formentera, i cerca conservar aquesta part de la història marítima i pesquera de l'illa. L'app es pot descarregar als dispositius Android i IOS cercant-la com a Audioguies del Mar de Formentera. Té informació sobre diferents itineraris que transcorren pel patrimoni cultural, natural i marítim- pesquer, georeferenciats en un mapa i il·lustrat amb fotografies històriques, que són, a més, àudio-descrites amb les veus, la memòria i el coneixement de protagonistes locals: pescadors artesanals, dones de la mar, investigadors, naturalistes, etc. L'objectiu d'aquestes guies és involucrar la societat local i els visitants en les activitats de promoció i conservació del patrimoni mediambiental i etnogràfic maritimopesquer de Formentera amb la finalitat de reconèixer els valors ecològics, socioculturals i econòmics d'aquest patrimoni i les bones pràctiques ambientals. El projecte complet pretén desenvolupar un pla de divulgació i sensibilització del patrimoni pesquer i també inclou un vídeo documental, Paisatges i memòries del litoral, protagonitzat per pescadors de Formentera valorant les maneres de vida lligades a la mar, el patrimoni marítim-costaner i els espais marins protegits, amb especial atenció als espais de la Xarxa Natura 2000. Podeu veure el documental, fent click aquí: https://www.facebook.com/FormenteraRadio

El Projecte d'Actuacions per a la Recuperació d'Espècies Silvestres (ARES) de la Conselleria de Medi Ambient preveu fer seguiments anuals de l'escarabat endèmic de Formentera (Akis bremeri), així com elaborar un document d'actuacions urgents per a la conservació d'aquesta espècie. Es tracta d'un coleòpter que habita les zones costaneres dels Trucadors, l'estany Pudent i els Pujols. Precisament, és en aquesta part de l'illa on més s'ha estès en els darrers anys la moda de fer caramulls de pedres, un costum massiu que provoca un efecte erosiu molt important sobre el paisatge litoral i la supervivència de l'espècie. La larva d'aquest petit escarabat es desenvolupa sota la protecció de les pedres. El moviment de pedres a les zones arenoses elimina el seu principal refugi diürn, perquè és un insecte nocturn. D'aquesta manera, els caramulls de pedres eliminen les possibilitats de supervivència de les larves, cosa que pot dur aquesta espècie cap a l'extinció. Les dures condicions que hi ha al litoral, amb forts vents, salinitat i temperatures extremes, fan que siguin poques les espècies que hi poden viure. Per això, una simple pedra i un còdol ajuden a retenir la humitat i facilitar la projecció necessària per a l'arrelament d'una planta que faciliti la presència de petits animals que menjaran excrements d'ocells marins i, així, aniran incorporant a poc a poc nutrients a la terra. Altres actuacions Es farà, a més, un estudi genètic de la rosseta (Marmaronetta angustirostris), una anàtida en perill crític de desaparició. Es redactarà un nou pla de recuperació i conservació de quiròpters i es realitzaran censos complets de les poblacions d'abellerol (Merops apiaster) i de corb marí (Phalacrocorax aristotelis). S'avaluarà, a més, l'afectació de les captures accidentals amb ormeigs de pesca sobre el virot gros (Calonectris diomedea) i el virot petit (Puffinus mauretanicus). Un altre projecte destacat és l'avaluació de la biomassa disponible a les Illes Balears per a les espècies carronyaires. A més, se seguirà amb les tasques divulgatives i informatives dels darrers anys així com el seguiment de les esteses elèctriques.

Jaume Escandell ha anunciat a les xarxes socials la seva dimissió com a president de la Cooperativa del Camp, després de 8 anys al capdavant de l'entitat des de la seva fundació. Segons ha manifestat a Formentera Ràdio, el motiu de la dimissió és que no ha pogut assolir el repte de construir un trull d'oli, "Fa 3 anys que en parlem amb el Consell, però el projecte no avança, desconec els motius, però era un compromís meu amb els socis i val més que algú altre més jove i amb ganes pugui dur-ho endavant" ha manifestat Escandell. Per la seva banda el Consell de Formentera diu que el projecte s'està redactant i que podria estar construït per a la propera campanya, el que fa pensar que hi hagi més motius en la dimissió d'Escandell, que cal llegir entre línies. Canvi en el paisatge de Formentera Des del seu naixement, la Cooperativa del camp ha aconseguit canviar el paisatge de l'illa i recuperar per al cultiu gairebé 300 hectàrees de 120 propietaris que han cedit els seus terrenys. Actualment compta amb 400 socis i al llarg d'aquests anys ha tengut una estreta col·laboració amb el Consell de Formentera que sempre ha donat suport a l'entitat. Necessitat del trull Petits agricultors han començat a sembrar olivera en els darrers anys i enguany s'han recollit prop de 80 tones d'oliva amb les que es podria haver fet uns 20.000 litres d'oli. Aquestes no s'han pogut moldre a Eivissa, ja que tenen una Denominació d'Origen que només els permet moldre olives eivissenques. En aquests 8 anys de gestió d'en Jaume Escandell, hi ha hagut molts esforços com ell mateix ens explica: "es van haver de fusionar les antigues cooperatives, crear la nova i dotar-la de tot el necessari per canviar la imatge dels camps de Formentera". En la darrera campanya entre la Cooperativa i particulars s'han recollit 30 tones de blat xeixa i s'ha instal·lat un molí fariner. Així mateix han plantat 600 figueres a la finca de Can Marroig per produir tant figues fresques com xereques i també està en marxa el cultiu d'herbes aromàtiques per a fer licor d'herbes. Pel que fa al relleu d'Escandell, el president en funcions diu que "encara no hi ha un nom, però estem treballant perquè algú jove i amb ganes es faci càrrec de la presidència".