El Consell de Formentera, presenta la revista Formentera núm. 13, en la qual es publiquen les versions escrites corresponents a les conferències pronunciades en el si de les Jornades d’Estudis Locals “Joan Marí Cardona”, celebrades l’octubre de 2023. Es tracta d’un volum de 164 pàgines que continua en format i disseny la sèrie que va començar l’any 2011.

Els interessats poden adquirir l’obra a les llibreries de Formentera per un preu de 15 euros i els pròxims dies també estarà disponible a la Biblioteca Marià Villangómez de Sant Francesc.

En aquesta ocasió presenta els articles de Carolina Tur Serra, titulat “Documents sobre la Colònia penitenciària de Formentera a l’Arxiu del Centre Penitenciari de Palma”; Ricard Marlasca Martín, Josep Maria López Garí i María José Escandell Torres, “El jaciment andalusí de Can Celleràs (la Mola, Formentera) i la conquesta catalana”; Ángel C. Navarro Sánchez, “La Llei 8/2022, d’11 de novembre. El dret civil i la identitat de les Pitiüses: la consagració de la sobirania plena en matèria successòria”; Antoni Ferrer Abárzuza, Raquel Gonzàlez Cardona i Vicent Marí Serra, “Resultats del projecte Memòria de pagesia, beca de recerca del Consell Insular de Formentera 2019”, i Camilla Mileto i Fernando Vegas López-Manzanares, “Versus+/ Heritage for People. Un proyecto para la difusión del patrimonio cultural y su aplicación en la isla de Formentera”.

Totes elles són noves aportacions al coneixement del patrimoni històric, arqueològic i cultural de Formentera que el Consell Insular posa a l’abast tant del públic general com de l’especialitzat.

Segons informa el Consell aquest dilluns hi ha hagut una nova reunió amb el Govern balear per a abordar la devolució de competències en tutela de menors migrants no acompanyats.

Segons han indicat oficialment de la institució insular, l'Executiu autonòmic ha reiterat que la sol·licitud segueix en fase d'estudi i que ara seran els departaments jurídics de totes dues administracions els encarregats d'analitzar la viabilitat legal del traspàs.

Sense novetats amb el ja assenyalat al gener, quan la consellera de Famílies i Assumptes Socials, Catalina Cirer, va afirmar que el procés havia de seguir uns «passos i garanties» abans de poder prendre una decisió definitiva. Malgrat la falta d'avanços, el Consell insisteix que l'illa no pot assumir la tutela d'aquests menors sense una major implicació del Govern balear o de l'Estat.
Actualment, Formentera tutela a 109 menors migrants, una xifra que ha crescut en els últims mesos i que agreuja la falta d'infraestructures i recursos per al seu acolliment. Encara que la majoria dels menors són traslladats a Mallorca, la responsabilitat legal segueix en mans del Consell, la qual cosa suposa un problema administratiu i financer per a la institució insular.
Recordem que l'octubre de 2024, el llavors president del Consell de Formentera, Llorenç Córdoba, ja havia anunciat la intenció de cedir la tutela d'aquests menors al Govern balear, quan l'illa acollia a 80 menors migrants i alertava de la falta de mitjans per a atendre'ls.
Des de llavors, la situació ha empitjorat amb l'arribada de noves embarcacions i l'augment del nombre de menors tutelats, que ha passat de 80 a l'octubre a 109 en l'actualitat. Malgrat aquesta evolució, el Govern encara no dona una resposta definitiva i manté que la sol·licitud ha de ser analitzada jurídicament abans de prendre una decisió.
El Consell de Formentera justifica la seva petició en la falta de recursos i infraestructures adequades per a atendre els menors migrants que arriben a l'illa. En 2024, Formentera es va convertir en el principal punt d'entrada de migrants a les Balears, registrant gairebé la meitat de les arribades de pasteres a la comunitat autònoma.

Aquest col·lapse migratori ha obligat l'administració insular a demanar una major implicació tant del Govern balear com del Govern central, al qual exigeixen una revisió de les polítiques migratòries i d'acolliment. La consellera Catalina Cirer ha reconegut que la situació és «un problema important i greu», però insisteix que qualsevol canvi en la gestió d'aquests menors ha de fer-se amb garanties jurídiques i administratives.

Des del Consell insular insisteixen que la tutela ha de ser assumida pel Govern balear o l'Estat, ja que Formentera manca dels recursos necessaris per a gestionar aquesta crisi migratòria en solitari. No obstant això, amb el Govern encara en fase d'«estudi» i sense terminis concrets per a una resolució, l'illa continua suportant la càrrega sense una solució immediata a la vista.

La Policia Nacional ha obert una recerca per a esclarir la possible mort de diversos migrants que viatjaven en una pastera que dissabte passat va arribar a les costes d'Eivissa.

Alguns dels supervivents, en ser entrevistats pels agents, han assegurat que diversos dels seus companys de viatge havien perdut la vida durant la travessia, segons han confirmat a Europa Press fonts policials.
Ara la Policia ha obert una recerca per a determinar la veracitat de la informació i el nombre de migrants que podrien haver mort.

L'embarcació, segons va informar la Delegació del Govern a Balears, va ser localitzada cap a les 15.30 hores del passat dissabte a 23 milles a l'oest d'Eivissa.

Efectius de la Guàrdia Civil i de Salvament Marítim van procedir al rescat dels 19 tripulants, tots ells d'origen subsaharià. Sis d'ells van haver de ser atesos pels serveis sanitaris atès que presentaven símptomes d'hipotèrmia i deshidratació, mentre que la resta es trobaven en aparent bon estat de salut.

Els socialistes de Formentera presentaran una proposta al pròxim ple insular d'aquest dijous 27 de febrer, perquè Gabriel Le Senne deixi de presidir el Parlament balear.

Un cop la justícia ha dictat l’obertura de judici oral contra Le Senne, acusant-lo d’un presumpte delicte d’odi, després que el 18 de juny de 2024, el president de la cambra autonòmica va rompre en seu parlamentària una fotografia d’Aurora Picornell i de Maria i Antònia Pascual, “tres dones assassinades pel franquisme i convertides en símbols de la lluita per la memòria democràtica a les Illes Balears”, diu el PSOE en un comunicat.

Insten a Le Senne “a presentar la seva dimissió immediata com a president del Parlament balear, en virtut de la pèrdua de confiança i el desprestigi generat en la institució”. D’altra banda, sol·licita “al Govern de les Illes Balears i la seva presidenta, Marga Prohens, a pronunciar-se de manera clara i contundent a favor de la defensa dels valors democràtics i del respecte institucional i a exigir la dimissió del Sr. Le Senne”. Finalment, reclama a “la presidenta del Govern de les Illes Balears a impulsar el cessament del Sr. Gabriel Le Senne com a president si aquest no dimiteix abans de l’1 de març”.

El comunicat socialista recorda que "aquest acte es va produir en el marc del debat sobre la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de Balears, generant una profunda indignació social i política, així com el rebuig de nombroses organitzacions i representants institucionals". A més, els socialistes afirmen que “aquest fet ha causat un greu dany al Parlament balear, que representa tota la ciutadania, i ha generat una crisi institucional sense precedents”.