Ja coneixem les dates de la celebració del Formentera Jazz Festival, després de dues edicions híbrides, amb format presencial i telemàtic, el festival torna al seu format habitual d'abans de la pandèmia. Se celebrarà del 2 al 5 de juny, just a principi de temporada per poder oferir una oferta cultural, que complementi el sol i platja i del qual també puguin gaudir els residents. Aquesta serà la vuitena edició d'un festival que va néixer de la mà del músic internacional Maxwell Moya molt vinculat a Formentera. El cartell encara no està tancat, però ja se sap que el centre neuràlgic del festival serà de nou la plaça de la constitució, amb alguns concerts també a establiments de primera línia de platja. El cartell està encara per tancar i s'anirà anunciant en les pròximes dates.

Aquest matí ha traspassat als 73 anys, Pau Riba i Romeva. El cantautor va haver de ser ingressat a principis d'any després d'haver empitjorat el càncer de pàncrees que se li havia detectat mesos abans. El seu llegat hippie i transgressor, tenia molt a veure amb les etapes en les quals havia viscut a Formentera i el van convertir en un símbol de la contracultura. A l'estiu de 1969, després d'haver gravat el disc "Diòptria", Pau Riba i la seva companya Mercè Pastor van viatjar a Formentera amb un objectiu clar: provar l'LSD. Com el mateix Riba explicava aquell primer viatge a l'illa "ens va canviar per sempre els paràmetres de la percepció i la comprensió i ens va posar en estat de gràcia, formant part d'una generació que va ser visionària". Quan van tornar a Barcelona, la parella estava "desubicada", tot i així Riba grava la segona part de "Diòptria", un disc que ell definia com una "proposta de nous valors i noves actituds: rebuig als diners, al consumisme, el desenfrenament alcohòlic, d'una banda, i aposta per una actitud més lúdica i hedonista, d'acord amb la naturalesa i oberta a la psicodèlia". Pau Riba i Mercè Pastor tornen a Formentera el gener de 1971 fugint de Barcelona. La comuna en la qual havien viscut va ser desallotjada, els van posar a la presó durant dues setmanes i quan va sortir no tenien a on anar, i van decidir tornar a Formentera amb Mercè embarassada de set mesos. Es van allotjar en una casa pagesa, sense llum i bastant precària i en ella va néixer en Pauet Riba, el primer fill de la parella en un part natural que va assistir el mateix artista en mig d'una festa a la qual havien convidat a veïns i amics. Va ser en aquell moment quan Pau Riba es va inspirar per compondre "Jo, la donya i el gripau". La "donya" era na Mercè i el gripau, el petit Pau. Riba va gravar aquell disc a Formentera amb una gravadora de bateries en plena natura. Tot i gravar-se en unes condicions tant precàries, el disc ha set molt rellevant en la trajectòria de l'artista. Ara fa 10 anys, coincidint amb el 40è aniversari de la seva gravació es va reeditar el disc i el mateix Pau Riba ho explicava així en el llibret que acompanyava la reedició, "la idea era demostrar-me (a mi mateix i a qui fora) que no sols es pot viure d'aquesta manera... diguem precària -sense ciment, sense aigua corrent, sense electricitat instal·lada...-, sinó que també es pot ser músic i gravar cançons en aquestes condicions: substituint la fredor neutra, profilàctica, d'un estudi per la calidesa de l'entorn, prenent com a llenç o tapís de fons el magma sonor dels fenòmens naturals i incorporant ambients concrets: abelles, ovelles, crepitar del foc, una cassola bullint, un nen plorant... en lloc de netejar els petits sorolls fortuïts que es colen en l'enregistrament -una tos, un gos, un avió llunyà...- (deixar-los o potenciar-los) com a testimonis excepcionals del moment i de l'entorn. Aquesta era la idea que m'animava". Les tretze cançons del disc "Jo, la donya i el gripau" van ser gravades en diferents espais de la casa pagesa de la Mola i el seu entorn: sota d'una figuera, en un pou, en mig del camp, en mig d'una festa. Aquest és el cas de la cançó popular catalana "La lluna, la pruna" amb la que s'obre el disc, o "La dansa de la terra" en la que tots els presents seguien el ritme amb els peus i amb les mans feien sonar els estris de cuina. El passat 17 d'abril de 2021, va tornar a actuar a Formentera per celebrar els 50 anys del disc, aquí podeu veure un moment de l'actuació: [embed]https://www.instagram.com/p/CNzZ_CeIlEC/[/embed]

La Federació d'Associacions de Famílies i Alumnes de Formentera (FAFA) ha demanat al consell de Formentera que "faci les gestions i accions pertinents per tal que s'ampliï l'horari de la biblioteca municipal Marià Villangómez". En una reclamació entregada al Consell de Formentera, la FAFA demana que s'obri l'equipament els divendres a la tarda i els dissabtes, "coincidint amb els períodes en què els alumnes i famílies poden utilitzar l'espai per estudiar, gaudir de la lectura o de la resta d'activitats lúdiques i culturals que es duen a terme en aquestes instal·lacions d'ús públic". La nota continua dient "No és admissible que la biblioteca pública de Formentera, l'única de l'illa, romangui tancada des del migdia de divendres fins al dilluns". La directiva de la FAFA ha decidit fer aquesta demanda, recollint les inquietuds i les demandes formulades per famílies i alumnes de Formentera, i "coincidint en la sensibilitat envers l'educació i la garantia d'uns serveis municipals excel·lents per a l'ús dels nostres estudiants".

L'exposició "Collage" amb motiu del Dia Internacional de les Dones es podrà visitar a la Sala d'exposicions "Ajuntament Vell" fins al pròxim 12 de març. Aquesta mostra reuneix dos projectes de l’artista amb la finalitat de donar també veu a la feina d’altres companyes que realitzen collage arreu del món. Per una banda, ens presenta “Mujeres en Guerra”, una sèrie de set collages inspirats en lletres de cançons de Pedro Guerra, cantautor canari destacat per les seves lletres reivindicatives d’imaginari feminista, i que dona el títol a la sèrie. Aquestes peces pretenen ser un homenatge a diverses dones de tot el món de diferents condicions: Cathaysa, nena aborigen guanxe canària. Hogar, dona maltractada del primer món. Herminia, dona gran llatinoamericana. Burka, dona àrab atrapada en un burka. Madres: mares de la Plaza de Mayo. Rosario, nena/mare en un entorn rural llatinoamericà. Lilith: primera dona que es revela a la submissió i decideix per ella mateixa. D’altra banda, la mostra recull també cinquanta reproduccions de collages de cinquanta autores recollides al llibre Collage firmado por Mujeres, llibre creat per l’artista, el qual ofereix una extensa mostra del collage contemporani a través dels treball d’artistes internacionals. Els collages d’aquesta selecció expositiva es caracteritzen per la capacitat de qüestionar els límits de la creació artística mitjançant una àmplia varietat de temes i tècniques de collage. Rebeka Elizegi nascuda a Donostia, és collagista, directora d’art i dissenyadora gràfica. Treballa exclusivament de forma manual, sempre aplicant la tècnica del collage manual clàssic sense redimensions ni retocs digitals. Us hem preparat aquest vídeo amb una de les cançons inspiradores [embed]https://youtu.be/iFj2po6tOqs[/embed]