Les matricules d'antics i nous alumnes per al curs 2024-2025 es poden presentar a través de l'OAC o OVAC i disposeu de més informació al correu: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
S'ofereixen estudis reglats de música amb instruments com la guitarra, el clarinet, flauta travessera, trompeta, trompa i piano, a partir dels 8 anys.
També hi ha estudis no reglats de música amb els mateixos instruments a partir dels 6 anys i d'iniciació a la música per a infants de 5 a 7 anys. A més es pot assistir als tallers de percussió, de música tradicional i de cant.
També hi ha oferta de piano per a adults i per a formar part de la banda municipal.
S'ofereixen també estudis de dansa a on s'imparteixen els continguts del currículum oficial d'Ensenyaments Elementals de Dansa i en finalitzar els 4 cursos, els alumnes es podran presentar a l'examen oficial per obtenir el certificat. Hi ha classes de dansa clàssica, dansa espanyola i llenguatge musical per a infants a partir de 8 anys.
També s'ofereixen estudis no reglats d'iniciació a la dansa amb flamenc i ballet per a infants de 3 a 7 anys i dansa moderna a partir dels 8 anys i taller de ballet i de flamenc per a adults.

Les restes de la Colònia penitenciària de Formentera, més coneguda com sa Colònia o Es Campament, varen ser declarades bé d'interès cultural en la tipologia de Lloc Històric el 2014 i, definitivament el 2018 arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears confirmant la declaració efectuada pel Consell Insular.
Recentment, després de sol·licitar una pròrroga per completar la recerca, el beneficiari de la beca ha entregat la memòria final, titulada "La Colònia penitenciària de Formentera".
L'estudi consta de més de 850 pàgines més un apèndix amb els noms i altres dades dels 2.133 homes que en un moment o altre varen ser reclosos a la presó de la Savina.
Manel Suárez Salvà (Calvià, 1959), que ja va publicar el 2011 l'estudi sobre la presó de Can Mir, a Palma, s'ha enfrontat al repte d'ampliar el coneixement amb què comptàvem sobre el penal que primerament va ser anomenat Colònia penitenciària, després Destacament penal i, finalment, Presó Central de Formentera.
Beca d'Investigació
El treball s'ha dut a terme, gràcies a la Beca d'Investigació de l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera de l'any 2022 va ser atorgada al Sr. Manel Suárez Salvà per desenvolupar un estudi sobre la presó que es va obrir a la vora de l'estany des Peix entre 1940 i 1943.
Suárez ha explorat arxius que fins ara no s'havien utilitzat per a reconstruir la història del penal franquista instal·lat a la Savina. És el cas de l'Arxiu del Centre penitenciari de Palma, l'Arxiu Militar Intermedi de Palma o l'Arxiu General de
l'Administració, situat a Alcalá de Henares. A banda dels documents d'arxiu, també s'han incorporat les informacions proporcionades oralment per diverses persones informants.
El resultat és una extensa narració detallada i perfectament documentada que aporta multitud d'informacions totalment inèdites. Aquestes noves dades afecten diferents aspectes que van des del coneixement de les persones que patiren reclusió a sa Colònia (quins càrrecs se'ls havien imputat i pels quals havien set jutjats i condemnats, d'on eren i d'on provenien, el funcionament del sistema de redempció de penes pel treball, l'adoctrinament dels principis del règim franquista a què eren sotmesos, etc.) fins al coneixement sobre com era físicament l'edifici de sa Colònia i com els mateixos presos el varen haver de construir.
La investigació duta a terme confirma que les víctimes mortals de la presó en foren 58, una part de les quals s'ha pogut exhumar ja del Cementeri Nou de Sant Francesc. Altres persones, però, moriren poc després una vegada havien tornat a ca seua o bé a altres penitenciaries. L'autor planteja que, en certa manera, també foren víctimes de la negligència de les autoritats franquistes en la custòdia de les persones elles mateixes havien enviat a presó.
El treball de Suárez també aclareix la qüestió del traspàs dels edificis penitenciaris a l'Exèrcit el 1943. Explica que el desmuntatge de les instal·lacions va ser únicament parcial i, arran d'un plànol fins ara desconegut, permet conèixer amb detall quina distribució tenien els serveis de la penitenciària.
La intenció de l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera és publicar aquest treball una vegada hagi set adaptat al format de llibre.

Image: Plànol fins ara desconegut des Campament

«Faroleres» és una exposició que està composta per set pintures de 100 x 100 cm de grandària i set relats curts de Marta Ferré, i proposa un recorregut visual i literari per diferents fars de Menorca des d'una perspectiva original i diferent: les dones dels farolers quan aquests edificis emblemàtics encara estaven habitats.
El que pretén aquesta mostra és retre homenatge i donar visibilitat a la tasca de les dones en aquest entorn, habitualment reservat als homes, i conscienciar de la necessitat de protegir i conservar l'entorn marí.
L'exposició s'inaugurarà el pròxim dilluns, 9 de setembre, a les 20.00 hores, i es podrà visitar a la Sala d'Exposicions «Ajuntament Vellۚ» d'11.00 a 14.00 hores i de 19.00 a 21.00 hores (festius, diumenges i dilluns als matins, tancat).

Enric Servera
Enric Servera és un artista visual i diplomat en arquitectura tècnica resident a Menorca i Barcelona. Utilitza principalment la pintura i el gravat com a mitjà d'expressió, així com la fotografia i l'escultura. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives i ha
obtingut diversos premis artístics. A més, ha publicat en diversos mitjans. Forma part del grup Biribotis, dedicat a esdeveniments i tallers artístics, i col·labora com a professor de gravat al centre d'expressió plàstica Traç. També ha treballat al taller de Núria Duran.

L'escriptor Lluís Ferrer Ferrer i el dibuixant Cano (Antonio Rodríguez Cano) han llançat la segona edició de les Noves Rondaies d'Eivissa i Formentera, un volum que ja està a la venda i que vindrà acompanyat de noves presentacions i signatures d'exemplars per part dels autors.
Lluís Ferrer Ferrer (Cala Mastella, 1971) compta amb una àmplia obra de ficció que sol estar lligada a la història local, tal com demostren el còmic Història d'Eivissa i Formentera; la novel·la Dies Foscos —també adaptada a les vinyetes—, o el volum Eivissa i Formentera Il·lustrades; títols, tots ells, publicats indistintament en català i castellà per la reconeguda editorial madrilenya Apatxe Llibres, i que compten amb l'art gràfic del llegendari dibuixant de Sa Penya, Joan Escandell. Noves Rondaies d'Eivissa i Formentera és la seva primera incursió seriosa en la narrativa curta.

Antonio Rodríguez Cano, va néixer a Eivissa en 1970, ha treballat en el món de la publicitat, ha estat il·lustrador científic en diversos llibres d'arqueologia local. Actualment, col·labora en diferents projectes per al col·lectiu No És Un Hobby, dibuixa un webcómic en faneo.es, i autoedita la seva obra IBOSIM, de la qual ja s'han publicat tres volums.

En el següent pòdcast pots saber més sobre el llibre:

PLAY: Entrevista amb Lluís Ferrer